Una victòria del Girona per a tots

Pels fundadors del club en aquell llunyà 1930. Per tots els que durant quatre dècades van jugar a Vista Alegre. Pels Set Magnífics, que es varen atrevir a fer un estadi nou. Pels que durant més de cinquanta anys han trepitjat Montilivi. Per Narcís Planas que va explicar la història d'aquest club per la ràdio durant moltes tardes de diumenge. Pels poquets centenars que van ocupar les graderies, fins i tot quan eren buides. Per Xavi Agustí i la seva espina clavada des de la promoció de 1992. Pels que han marxat i són en el record. I per tants, que segur que me'n deixo molts.

Per Migue i aquell gol del 15 de juny de 2008. Per Josep Gusó, figura d'importància cabdal de l'època moderna. Pels que en aquesta darrera dècada i mitja hi han aportat el seu granet de sorra, que en són uns quants. Per Raül Agné, perquè amb ell va començar tot. Per Rubi que va portar l'equip a la primera promoció. Per Pablo Caballero que va escenificar amb el seu nom, l'empat amb sabor a derrota més absoluta contra el Lugo. Per Machín que va arribar com a salvador i que va marcar tendència fins a aconseguir un ascens històric. Per Pere Milla i Oscar Trejo, que sense saber-ho han forjat la resiliència més absoluta d'aquest club. Per la Gironina, la Immortal i totes les penyes que han vingut després. I pels seus integrants. Per la variada propietat que ha tingut l'entitat, cadascuna en la seva època.

I evidentment, per Quique Cárcel, Michel, Stuani, Juanpe, Dovbyk i tots aquells que cadascun de nosaltres vulgui, perquè tothom tindrà els seus noms predilectes, aquells que es consideren imprescindibles.

I pels que han confiat, en comptes de desistir. Pels que han lluitat en comptes de rendir-se. Pels que han plorat per ara poder riure. Pels que pensaven que amb el primer ascens s'havia tocat sostre. Pels que sempre havien estat del Barça i ara celebren les victòries del Girona FC. I per Girona, ciutat d'Europa, també en l'àmbit futbolístic. Enhorabona!!!

Subscriu-te per seguir llegint